JEP NUIX - FLAUTES
Gòtic i Jep Nuix
La incorporació d'en Jep va produir-se quan ell i en Jordi Vilaprinyó van coincidir acompanyant Joan Isaac i es va establir un corrent mutu de simpatia personal i musical, tal i com explica Gaby Valls Schorr en el seu llibre Jep Nuix, 2004. Col. Compositors Catalans, Departament de Cultura. En Jep va aportar al grup la sonoritat de la flauta travessera, així com la composició de temes, cosa que feien també en Jordi Vilaprinyó i en Rafael Escoté.
Tenien en comú l’estimació per la música i l'interès per grups d'aquell moment, com ara Yes, Genesis o Emerson, Lake and Palmer. Es passaven totes les tardes de llavors escoltant aquests grups en un local dels pares d'en Jordi, assajant-hi temes d'aquests grups i peces originals compostes per ells mateixos, amb una gran dosi de creativitat i inventiva musical, en la recerca constant de noves formes de composició i interpretació.
En aquella època, Gòtic va desenvolupar una gran activitat amb actuacions a Andalusia, València, Saragossa, Santander, Madrid i arreu de Catalunya, com per exemple a la plaça Catalunya per la Mercè del 77, i sobre tot va quedar com a un dels grups més carismàtics i estimulants d'aquella època (Gaby Valls Schorr, 2004).
El 1977 van enregistrar amb Movieplay, el primer disc, "Escenes". En aquest disc hi havia dos temes d'en Jep: Escenes de la terra en festa i de la mar en calma i I tú que ho veies tot tan fàcil. Jordi Sierra va fer una crítica del disc i d’en Jep deia: "con sus gustos que van desde Stravinski a Mahler, pasando por Stockhausen o Bartok, y los Música Urbana o Yes, es posiblemente el aglutinante formal más informal de Gotic, creando las formas más sutiles de los muy estudiados y trabajados temas" (Disco Express núm. 475, 9 de maig del 1978).
Amb el pas dels anys, aquest disc ha estat molt buscat pels amants d'aquesta música i ha estat reeditat en diverses ocasions: M2U records, Fonomusic, Discmedi.
Jep Nuix va deixar el grup el 1978. La seva trajectòria junts no va ser gaire llarga, però malgrat això va ser molt productiva i enriquidora. Van ser anys que ell recordava amb molta il·lusió i que considerava molt importants per a la seva formació i evolució musical cap a la música contemporània, tal i com ell mateix va explicar a Músiques d'avui (gener-març 1996 Fundació Miró): "Abans fins i tot de participar en formacions de jazz-rock, havia acompanyat alguns cantautors, cosa que d'altra banda vaig seguir fent... Al mateix temps estudiava al Conservatori. Aquesta dualitat m'agradava i jo entenia que amb les dues vessants em formava musicalment... Potser en aquella època no tenia encara gaire definida la meva orientació musical... No obstant això m'atreia cada cop més la música contemporània... "
Gòtic va ser, doncs, per a en Jep Nuix, molt important. I no només per a la seva formació i evolució musicals, sinó també perquè quan tocaven junts s'ho passaven molt bé, i perquè va ser una relació molt fructífera, amb un progrés musical valuós i preciós per a tots. De fet, Gòtic va ser un dels grups de rock simfònic més estimat, valorat i reconegut del moment.
Jep Nuix: (1955-1998) - Mini biografia
Com a flautista acompanyà diversos cantautors: Joan Isaac, Marina Rossell, Ramon Muntaner, etc., per a qui també va escriure arranjaments. Realitzà nombrosos enregistraments com a músic d’estudi i va participar en els muntatges de Marat-Sade i La Tempestat de Núria Espert.
Formà part dels grups de rock simfònic i jazz-rock “Gòtic” i “Mirasol Colores”. També del grup "Coses". Amb "Gòtic" hi va ser des de 1976 fins el 1978 i amb ells va enregistrar un disc: "Escenes" (1977).
Com a compositor va escriure per a tot tipus de formació: instruments a solo, música de cambra, orquestra simfònica, música electroacústica i música per a teatre, vídeo, televisió, pallassos...
Assistí a cursos i seminaris i tingué contacte amb compositors com Witold Lutoslawski, Luigi Nono, Thomas Kessler, Gerald Bennett, Heinz Holliger, Luis de Pablo, Joan Guinjoan, entre d'altres.
Li foren concedits nombrosos premis de composició: primer premi del IV Concurso de obras de Polifonía (1984, “En Efecte”); primer premi del 10è. Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona (1989, “-4º a Allschwil”); premi INF-ART'90 de la Fundació Caixa de Pensions (1990, “His Master's Voice”); entre d'altres.
Rebé encàrrecs de reconeguts intèrprets especialitzats (Barcelona 216, Vol ad Libitum, Nieto, Anna Ricci, OBC, etc.). Obtingué encàrrecs i beques d’institucions i festivals (CDMC, Festival de Peralada, Festival de Torroella de Montgrí, Centre Dramàtic de la Generalitat, Ajuntament de Barcelona, Ministerio de Cultura, Instituto de la Juventud, CIRIT de la Generalitat de Catalunya, etc.).
Va ser compositor resident a l'estudi de música electrònica del Conservatori de Basilea, i fou convidat a participar en el 33. Ferienkurse für Neue Musik‚ Darmstadt i al III Seminario Internacional sobre Música y Ordenadores, Universidad Internacional Menéndez y Pelayo, Conca.
Les seves obres han estat interpretades en nombrosos concerts i festivals internacionals d’Europa, Amèrica i Austràlia.
Va ser coordinador del laboratori de so i música del CIEJ de la Fundació Caixa de Pensions; fou membre de l'Associació Catalana de Compositors, de la Asociación de Música Electroacústica de España i del grup de compositors Grupo del Bierzo; i, com a intèrpret, va formar part del Grup Instrumental Phonos i de Vol ad Libitum.
La seva discografia, com a compositor, inclou dos CD monogràfics, “Jep Nuix, Intervals” (1995) i “Jep Nuix, jenji” (1999). D’altra banda diversos intèrprets han inclòs altres obres d’ell en el seus CD.
L’any 2004 es va publicar el llibre “Jep Nuix”, a càrrec de Gaby Valls i Agustí Charles i pròleg de Gabriel Brncic, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat.